Casa, prat, muntanya. Aplicació de les tendències actuals de l’ecocrítica a l’anàlisi de tres novel·les de la literatura catalana contemporània

Tot i que qualsevol text o manifestació cultural, sigui de l’època que sigui, és susceptible de ser objecte d’una anàlisi ecocrítica, l’ecocrítica és avui un corrent d’anàlisi cultural en consonància amb la postmodernitat i l’emergència davant el canvi climàtic. Les anàlisis s’hi duen a terme des d’un punt de vista interdisciplinari per detectar les diverses representacions literàries de la natura i desfer la separació cultural entre les humanitats i les ciències, en tant que l’ecocrítica s’insereix en l’àmbit de les humanitats ambientals. Aquest treball dona a conèixer els principals temes de l’ecocrítica actual, amb èmfasi en l’anàlisi literària: la natura salvatge, les veus no humanes, el gènere, la justícia mediambiental, el postcolonialisme, el sentit local i la catàstrofe. Tot seguit s’efectua l’anàlisi en clau ecocrítica de tres novel·les de la literatura catalana contemporània, prioritzant per a cadascuna algun dels temes proposats, amb l’afegit del pastoral. Les tres novel·les són: Solitud, de Caterina Albert; Pedra de Tartera, de Maria Barbal, i Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà.

Grantor dc:publisher

Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Year dc:date.issued

2022

Author dc:creator

• Ribas Ballestin, Pau

• literatura catalana
• ecocrítica
• justícia ecològica
• justicia ecológica
• ecocriticism
• catalan literatura
• environmental justice

Statement dc:rights

• CC BY-NC-ND

Licence dc:rights.uri

• http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/

Language dc:language.iso

cat

Handle dc:identifier.uri

https://hdl.handle.net/10609/147096

OAI identifier oai:identifier

oai:openaccess.uoc.edu:10609/147096