{"id":{"repo_id":"catalunya","oai_identifier":"oai:openaccess.uoc.edu:10609/155948"},"canonical_url":"https://search.dev.ndltd.org/etd/catalunya/oai:openaccess.uoc.edu:10609/155948","repository":{"repo_id":"catalunya","name":"Universitat Oberta de Catalunya","base_url":"https://openaccess.uoc.edu/server/oai/request"},"display":{"title":"La imatge i la representació de l’evolució del paisatge cultural. Una proposta de síntesi del paisatge arqueològic de la Cerdanya","abstract":"El treball presenta una proposta de reconstrucció visual i modelització gràfica de l’evolució del paisatge cultural de la Cerdanya. A partir de la interpretació de dades arqueològiques i paleoambientals, l'anàlisi geogràfica i l'estudi de paral·lels microregionals pirinencs, desenvolupa una seqüència diacrònica d'esquemes-síntesi que cobreixen prop d’un mil·lenni en l’evolució del paisatge de la comarca: Bronze Final / Ferro I (segles IX-V ane), Fase Iberoceretana (segles IV- III ane) i Fase romana (segle II ane – I ne). La metodologia adoptada permet testar les potencialitats i limitacions de la tècnica de representació emprada a l’hora de construir models gràfics capaços d’analitzar i representar les dinàmiques socioambientals i la transformació del paisatge en períodes de llarga durada històrica. Quatre són les aportacions principals de l’estudi. En primer lloc, mostra el potencial de la il·lustració arqueològica com eina d’investigació activa, generadora d’hipòtesis visuals que reflecteixin les principals contribucions de l’arqueologia del paisatge. En segon lloc, proposa nous recursos didàctics de transferència horitzontal que cerquen apropar el coneixement històric a la societat, promovent l’empoderament i la mediació amb les comunitats locals. En tercer lloc, identifica els valors arqueològics i culturals de la muntanya que posen en crisi la visió purament «natural» del paisatge, pas previ essencial per a la seva protecció, valorització i gestió actuals. Finalment, el treball reivindica la importància de l’artesania gràfica i el rigor conceptual en l’era digital, com a eines imprescindibles per a la generació i la difusió del coneixement històric.","abstract_html":"El treball presenta una proposta de reconstrucció visual i modelització gràfica de l’evolució del paisatge cultural de la Cerdanya. A partir de la interpretació de dades arqueològiques i paleoambientals, l'anàlisi geogràfica i l'estudi de paral·lels microregionals pirinencs, desenvolupa una seqüència diacrònica d'esquemes-síntesi que cobreixen prop d’un mil·lenni en l’evolució del paisatge de la comarca: Bronze Final / Ferro I (segles IX-V ane), Fase Iberoceretana (segles IV- III ane) i Fase romana (segle II ane – I ne). La metodologia adoptada permet testar les potencialitats i limitacions de la tècnica de representació emprada a l’hora de construir models gràfics capaços d’analitzar i representar les dinàmiques socioambientals i la transformació del paisatge en períodes de llarga durada històrica. Quatre són les aportacions principals de l’estudi. En primer lloc, mostra el potencial de la il·lustració arqueològica com eina d’investigació activa, generadora d’hipòtesis visuals que reflecteixin les principals contribucions de l’arqueologia del paisatge. En segon lloc, proposa nous recursos didàctics de transferència horitzontal que cerquen apropar el coneixement històric a la societat, promovent l’empoderament i la mediació amb les comunitats locals. En tercer lloc, identifica els valors arqueològics i culturals de la muntanya que posen en crisi la visió purament «natural» del paisatge, pas previ essencial per a la seva protecció, valorització i gestió actuals. Finalment, el treball reivindica la importància de l’artesania gràfica i el rigor conceptual en l’era digital, com a eines imprescindibles per a la generació i la difusió del coneixement històric.","abstract_has_math":false,"creators":["Nel·lo Tubau, Gerard"],"institution":"Universitat Oberta de Catalunya (UOC)","degree_name":null,"degree_level":null,"degree_discipline":null,"degree_department":null,"school":null,"contributors":[],"advisors":[],"committee_chairs":[],"committee_members":[],"year":2026,"date_issued":"2026-07-14","date_published":"2026-07-14","updated_at":"2026-07-27T19:07:14Z","subjects":["PAISATGE CULTURAL, ARQUEOLOGIA DEL PAISATGE, MODELITZACIÓ GRÀFICA","PAISAJE CULTURAL; ARQUEOLOGÍA DEL PAISAJE; MODELIZACIÓN GRÁFICA","CULTURAL LANDSCAPE; LANDSCAPE ARCHAEOLOGY; GRAPHIC MODELLING"],"languages":["cat"],"rights":["Attribution-ShareAlike 4.0 International"],"rights_urls":["https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/"],"identifier_entries":[]},"links":{"outbound_url":"https://hdl.handle.net/10609/155948","outbound_label":"Handle","outbound_source":"dc:identifier.uri"},"metadata_groups":[{"id":"people","label":"People","entries":[{"key":"dc:creator","label":"Author","values":["Nel·lo Tubau, Gerard"]}]},{"id":"academic_context","label":"Academic Context","entries":[{"key":"dc:date.accessioned","label":"Dc Date Accessioned","values":["2026-07-15T06:27:21Z"]},{"key":"dc:date.available","label":"Dc Date Available","values":["2026-07-15T06:27:21Z"]},{"key":"dc:date.issued","label":"Date","values":["2026-07-14"]},{"key":"dc:publisher","label":"Institution","values":["Universitat Oberta de Catalunya (UOC)"]},{"key":"dc:type","label":"Dc Type","values":["info:eu-repo/semantics/masterThesis"]}]},{"id":"subjects_keywords","label":"Subjects and Keywords","entries":[{"key":"dc:subject","label":"Dc Subject","values":["PAISATGE CULTURAL, ARQUEOLOGIA DEL PAISATGE, MODELITZACIÓ GRÀFICA","PAISAJE CULTURAL; ARQUEOLOGÍA DEL PAISAJE; MODELIZACIÓN GRÁFICA","CULTURAL LANDSCAPE; LANDSCAPE ARCHAEOLOGY; GRAPHIC MODELLING"]}]},{"id":"language_rights","label":"Language and Rights","entries":[{"key":"dc:language.iso","label":"Language (ISO)","values":["cat"]},{"key":"dc:rights","label":"Dc Rights","values":["Attribution-ShareAlike 4.0 International"]},{"key":"dc:rights.uri","label":"Rights URI","values":["https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/"]}]},{"id":"identifiers","label":"Identifiers","entries":[{"key":"dc:identifier.uri","label":"Identifier URI","values":["https://hdl.handle.net/10609/155948"]}]},{"id":"additional","label":"Additional Metadata","entries":[{"key":"dc:description.abstract","label":"Abstract","values":["El treball presenta una proposta de reconstrucció visual i modelització gràfica de l’evolució del paisatge cultural de la Cerdanya. A partir de la interpretació de dades arqueològiques i paleoambientals, l'anàlisi geogràfica i l'estudi de paral·lels microregionals pirinencs, desenvolupa una seqüència diacrònica d'esquemes-síntesi que cobreixen prop d’un mil·lenni en l’evolució del paisatge de la comarca: Bronze Final / Ferro I (segles IX-V ane), Fase Iberoceretana (segles IV- III ane) i Fase romana (segle II ane – I ne). La metodologia adoptada permet testar les potencialitats i limitacions de la tècnica de representació emprada a l’hora de construir models gràfics capaços d’analitzar i representar les dinàmiques socioambientals i la transformació del paisatge en períodes de llarga durada històrica. Quatre són les aportacions principals de l’estudi. En primer lloc, mostra el potencial de la il·lustració arqueològica com eina d’investigació activa, generadora d’hipòtesis visuals que reflecteixin les principals contribucions de l’arqueologia del paisatge. En segon lloc, proposa nous recursos didàctics de transferència horitzontal que cerquen apropar el coneixement històric a la societat, promovent l’empoderament i la mediació amb les comunitats locals. En tercer lloc, identifica els valors arqueològics i culturals de la muntanya que posen en crisi la visió purament «natural» del paisatge, pas previ essencial per a la seva protecció, valorització i gestió actuals. Finalment, el treball reivindica la importància de l’artesania gràfica i el rigor conceptual en l’era digital, com a eines imprescindibles per a la generació i la difusió del coneixement històric.","El trabajo presenta una propuesta de reconstrucción visual y modelización gráfica de la evolución del paisaje cultural de la Cerdanya. A partir de la interpretación de datos arqueológicos y paleoambientales, el análisis geográfico y el estudio de paralelos microrregionales pirenaicos, desarrolla una secuencia diacrónica de esquemas-síntesis que cubren cerca de un milenio de evolución del paisaje de la comarca: Bronce Final / Hierro I (siglos IX-V ane), Fase Iberoceretana (siglos IV-III ane) y Fase romana (siglo II ane – I ne). La metodología adoptada permite evaluar las potencialidades y limitaciones de la técnica de representación empleada a la hora de construir modelos gráficos capaces de analizar y representar las dinámicas socioambientales y la transformación del paisaje en períodos de larga duración histórica. Cuatro son las principales aportaciones del estudio. En primer lugar, muestra el potencial de la ilustración arqueológica como herramienta de investigación activa, generadora de hipótesis visuales que reflejen las principales contribuciones de la arqueología del paisaje. En segundo lugar, propone nuevos recursos didácticos de transferencia horizontal que buscan acercar el conocimiento histórico a la sociedad, promoviendo el empoderamiento y la mediación con las comunidades locales. En tercer lugar, identifica los valores arqueológicos y culturales de la montaña que cuestionan la visión puramente «natural» del paisaje, paso previo esencial para su protección, valorización y gestión actuales. Finalmente, el trabajo reivindica la importancia de la artesanía gráfica y el rigor conceptual en la era digital, como herramientas imprescindibles para la generación y difusión del conocimiento histórico.","The study presents a proposal for the visual reconstruction and graphic modelling of the evolution of the cultural landscape of Cerdanya. Drawing on the interpretation of archaeological and palaeoenvironmental data, geographical analysis, and the study of micro-regional Pyrenean parallels, it develops a diachronic sequence of synthetic schematic representations covering nearly a millennium of landscape evolution in the region: the Late Bronze Age / Iron Age I (9th–5th centuries BCE), the Iberoceretan Phase (4th–3rd centuries BCE), and the Roman Phase (2nd century BCE – 1st century CE). The methodology adopted makes it possible to assess the potential and limitations of the representational technique employed in the construction of graphic models capable of analysing and depicting socio-environmental dynamics and landscape transformation over long-term historical periods. The study makes four main contributions. First, it demonstrates the potential of archaeological illustration as an active research tool, capable of generating visual hypotheses that reflect the principal contributions of landscape archaeology. Second, it proposes new educational resources for horizontal knowledge transfer aimed at bringing historical knowledge closer to society, while promoting empowerment and engagement with local communities. Third, it identifies the archaeological and cultural values of mountain environments that challenge a purely “natural” understanding of the landscape, an essential prerequisite for their contemporary protection, enhancement, and management. Finally, the study highlights the importance of graphic craftsmanship and conceptual rigour in the digital age as indispensable tools for the production and dissemination of historical knowledge."]},{"key":"dc:title","label":"Title","values":["La imatge i la representació de l’evolució del paisatge cultural. Una proposta de síntesi del paisatge arqueològic de la Cerdanya"]}]}],"canonical_facts":{"dc:creator":["Nel·lo Tubau, Gerard"],"dc:date.accessioned":["2026-07-15T06:27:21Z"],"dc:date.available":["2026-07-15T06:27:21Z"],"dc:date.issued":["2026-07-14"],"dc:description.abstract":["El treball presenta una proposta de reconstrucció visual i modelització gràfica de l’evolució del paisatge cultural de la Cerdanya. A partir de la interpretació de dades arqueològiques i paleoambientals, l'anàlisi geogràfica i l'estudi de paral·lels microregionals pirinencs, desenvolupa una seqüència diacrònica d'esquemes-síntesi que cobreixen prop d’un mil·lenni en l’evolució del paisatge de la comarca: Bronze Final / Ferro I (segles IX-V ane), Fase Iberoceretana (segles IV- III ane) i Fase romana (segle II ane – I ne). La metodologia adoptada permet testar les potencialitats i limitacions de la tècnica de representació emprada a l’hora de construir models gràfics capaços d’analitzar i representar les dinàmiques socioambientals i la transformació del paisatge en períodes de llarga durada històrica. Quatre són les aportacions principals de l’estudi. En primer lloc, mostra el potencial de la il·lustració arqueològica com eina d’investigació activa, generadora d’hipòtesis visuals que reflecteixin les principals contribucions de l’arqueologia del paisatge. En segon lloc, proposa nous recursos didàctics de transferència horitzontal que cerquen apropar el coneixement històric a la societat, promovent l’empoderament i la mediació amb les comunitats locals. En tercer lloc, identifica els valors arqueològics i culturals de la muntanya que posen en crisi la visió purament «natural» del paisatge, pas previ essencial per a la seva protecció, valorització i gestió actuals. Finalment, el treball reivindica la importància de l’artesania gràfica i el rigor conceptual en l’era digital, com a eines imprescindibles per a la generació i la difusió del coneixement històric.","El trabajo presenta una propuesta de reconstrucción visual y modelización gráfica de la evolución del paisaje cultural de la Cerdanya. A partir de la interpretación de datos arqueológicos y paleoambientales, el análisis geográfico y el estudio de paralelos microrregionales pirenaicos, desarrolla una secuencia diacrónica de esquemas-síntesis que cubren cerca de un milenio de evolución del paisaje de la comarca: Bronce Final / Hierro I (siglos IX-V ane), Fase Iberoceretana (siglos IV-III ane) y Fase romana (siglo II ane – I ne). La metodología adoptada permite evaluar las potencialidades y limitaciones de la técnica de representación empleada a la hora de construir modelos gráficos capaces de analizar y representar las dinámicas socioambientales y la transformación del paisaje en períodos de larga duración histórica. Cuatro son las principales aportaciones del estudio. En primer lugar, muestra el potencial de la ilustración arqueológica como herramienta de investigación activa, generadora de hipótesis visuales que reflejen las principales contribuciones de la arqueología del paisaje. En segundo lugar, propone nuevos recursos didácticos de transferencia horizontal que buscan acercar el conocimiento histórico a la sociedad, promoviendo el empoderamiento y la mediación con las comunidades locales. En tercer lugar, identifica los valores arqueológicos y culturales de la montaña que cuestionan la visión puramente «natural» del paisaje, paso previo esencial para su protección, valorización y gestión actuales. Finalmente, el trabajo reivindica la importancia de la artesanía gráfica y el rigor conceptual en la era digital, como herramientas imprescindibles para la generación y difusión del conocimiento histórico.","The study presents a proposal for the visual reconstruction and graphic modelling of the evolution of the cultural landscape of Cerdanya. Drawing on the interpretation of archaeological and palaeoenvironmental data, geographical analysis, and the study of micro-regional Pyrenean parallels, it develops a diachronic sequence of synthetic schematic representations covering nearly a millennium of landscape evolution in the region: the Late Bronze Age / Iron Age I (9th–5th centuries BCE), the Iberoceretan Phase (4th–3rd centuries BCE), and the Roman Phase (2nd century BCE – 1st century CE). The methodology adopted makes it possible to assess the potential and limitations of the representational technique employed in the construction of graphic models capable of analysing and depicting socio-environmental dynamics and landscape transformation over long-term historical periods. The study makes four main contributions. First, it demonstrates the potential of archaeological illustration as an active research tool, capable of generating visual hypotheses that reflect the principal contributions of landscape archaeology. Second, it proposes new educational resources for horizontal knowledge transfer aimed at bringing historical knowledge closer to society, while promoting empowerment and engagement with local communities. Third, it identifies the archaeological and cultural values of mountain environments that challenge a purely “natural” understanding of the landscape, an essential prerequisite for their contemporary protection, enhancement, and management. Finally, the study highlights the importance of graphic craftsmanship and conceptual rigour in the digital age as indispensable tools for the production and dissemination of historical knowledge."],"dc:identifier.uri":["https://hdl.handle.net/10609/155948"],"dc:language.iso":["cat"],"dc:publisher":["Universitat Oberta de Catalunya (UOC)"],"dc:rights":["Attribution-ShareAlike 4.0 International"],"dc:rights.uri":["https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/"],"dc:subject":["PAISATGE CULTURAL, ARQUEOLOGIA DEL PAISATGE, MODELITZACIÓ GRÀFICA","PAISAJE CULTURAL; ARQUEOLOGÍA DEL PAISAJE; MODELIZACIÓN GRÁFICA","CULTURAL LANDSCAPE; LANDSCAPE ARCHAEOLOGY; GRAPHIC MODELLING"],"dc:title":["La imatge i la representació de l’evolució del paisatge cultural. Una proposta de síntesi del paisatge arqueològic de la Cerdanya"],"dc:type":["info:eu-repo/semantics/masterThesis"]},"updated_at":"2026-07-27T19:07:14Z"}