{"id":{"repo_id":"catalunya","oai_identifier":"oai:openaccess.uoc.edu:10609/155877"},"canonical_url":"https://search.dev.ndltd.org/etd/catalunya/oai:openaccess.uoc.edu:10609/155877","repository":{"repo_id":"catalunya","name":"Universitat Oberta de Catalunya","base_url":"https://openaccess.uoc.edu/server/oai/request"},"display":{"title":"Cultura de la cancel·lació i biblioteques públiques: gestió de la controvèrsia, autolimitació professional i estratègies de mediació a la província de Barcelona (2021–2025)","abstract":"La cultura de la cancel·lació ha emergit com un fenomen de primer ordre en el debat sobre els límits del discurs públic en les societats democràtiques contemporànies, però el seu impacte en les institucions culturals de proximitat resta escassament estudiat. Aquest treball analitza com els professionals de les biblioteques públiques de la província de Barcelona gestionen les polèmiques, tensions i possibles dinàmiques d'autolimitació professional vinculades a aquest fenomen. A partir d'un disseny metodològic mixt —quinze entrevistes semiestructurades en profunditat i una enquesta exploratòria a 138 professionals de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona—, complementat amb anàlisi documental de marcs normatius institucionals, la recerca examina quatre dimensions: percepcions sobre el fenomen, pressions externes, pràctiques d'autolimitació i estratègies de mediació. Els resultats mostren que la cultura de la cancel·lació opera com un horitzó de risc difús que reconfigura l'autonomia professional, no com un sistema de censura formal. El model de «límits negociats» suggereix que les biblioteques catalanes han desenvolupat mecanismes de resiliència institucional: un 72% dels professionals percep alguna forma de pressió, un 43% reconeix haver evitat continguts en alguna ocasió, i un 61% opta pel diàleg com a estratègia principal, malgrat la manca generalitzada de protocols específics.","abstract_html":"La cultura de la cancel·lació ha emergit com un fenomen de primer ordre en el debat sobre els límits del discurs públic en les societats democràtiques contemporànies, però el seu impacte en les institucions culturals de proximitat resta escassament estudiat. Aquest treball analitza com els professionals de les biblioteques públiques de la província de Barcelona gestionen les polèmiques, tensions i possibles dinàmiques d'autolimitació professional vinculades a aquest fenomen. A partir d'un disseny metodològic mixt —quinze entrevistes semiestructurades en profunditat i una enquesta exploratòria a 138 professionals de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona—, complementat amb anàlisi documental de marcs normatius institucionals, la recerca examina quatre dimensions: percepcions sobre el fenomen, pressions externes, pràctiques d'autolimitació i estratègies de mediació. Els resultats mostren que la cultura de la cancel·lació opera com un horitzó de risc difús que reconfigura l'autonomia professional, no com un sistema de censura formal. El model de «límits negociats» suggereix que les biblioteques catalanes han desenvolupat mecanismes de resiliència institucional: un 72% dels professionals percep alguna forma de pressió, un 43% reconeix haver evitat continguts en alguna ocasió, i un 61% opta pel diàleg com a estratègia principal, malgrat la manca generalitzada de protocols específics.","abstract_has_math":false,"creators":["Santos Guijo, David"],"institution":"1 de juny de 2026","degree_name":null,"degree_level":null,"degree_discipline":null,"degree_department":null,"school":null,"contributors":[],"advisors":[],"committee_chairs":[],"committee_members":[],"year":2026,"date_issued":"2026-07-10","date_published":"2026-07-10","updated_at":"2026-07-27T19:06:49Z","subjects":["cancel·lació, autocensura, biblioteques públiques, llibertat intel·lectual, mediació cultural."],"languages":["cat"],"rights":["CC BY-NC-ND"],"rights_urls":["https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/"],"identifier_entries":[]},"links":{"outbound_url":"https://hdl.handle.net/10609/155877","outbound_label":"Handle","outbound_source":"dc:identifier.uri"},"metadata_groups":[{"id":"people","label":"People","entries":[{"key":"dc:creator","label":"Author","values":["Santos Guijo, David"]}]},{"id":"academic_context","label":"Academic Context","entries":[{"key":"dc:date.accessioned","label":"Dc Date Accessioned","values":["2026-07-10T14:10:44Z"]},{"key":"dc:date.available","label":"Dc Date Available","values":["2026-07-10T22:45:19Z"]},{"key":"dc:date.issued","label":"Date","values":["2026-07-10"]},{"key":"dc:publisher","label":"Institution","values":["1 de juny de 2026"]},{"key":"dc:type","label":"Dc Type","values":["info:eu-repo/semantics/bachelorThesis"]}]},{"id":"subjects_keywords","label":"Subjects and Keywords","entries":[{"key":"dc:subject","label":"Dc Subject","values":["cancel·lació, autocensura, biblioteques públiques, llibertat intel·lectual, mediació cultural."]}]},{"id":"language_rights","label":"Language and Rights","entries":[{"key":"dc:language.iso","label":"Language (ISO)","values":["cat"]},{"key":"dc:rights","label":"Dc Rights","values":["CC BY-NC-ND"]},{"key":"dc:rights.uri","label":"Rights URI","values":["https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/"]}]},{"id":"identifiers","label":"Identifiers","entries":[{"key":"dc:identifier.uri","label":"Identifier URI","values":["https://hdl.handle.net/10609/155877"]}]},{"id":"additional","label":"Additional Metadata","entries":[{"key":"dc:description.abstract","label":"Abstract","values":["La cultura de la cancel·lació ha emergit com un fenomen de primer ordre en el debat sobre els límits del discurs públic en les societats democràtiques contemporànies, però el seu impacte en les institucions culturals de proximitat resta escassament estudiat. Aquest treball analitza com els professionals de les biblioteques públiques de la província de Barcelona gestionen les polèmiques, tensions i possibles dinàmiques d'autolimitació professional vinculades a aquest fenomen. A partir d'un disseny metodològic mixt —quinze entrevistes semiestructurades en profunditat i una enquesta exploratòria a 138 professionals de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona—, complementat amb anàlisi documental de marcs normatius institucionals, la recerca examina quatre dimensions: percepcions sobre el fenomen, pressions externes, pràctiques d'autolimitació i estratègies de mediació. Els resultats mostren que la cultura de la cancel·lació opera com un horitzó de risc difús que reconfigura l'autonomia professional, no com un sistema de censura formal. El model de «límits negociats» suggereix que les biblioteques catalanes han desenvolupat mecanismes de resiliència institucional: un 72% dels professionals percep alguna forma de pressió, un 43% reconeix haver evitat continguts en alguna ocasió, i un 61% opta pel diàleg com a estratègia principal, malgrat la manca generalitzada de protocols específics."]},{"key":"dc:title","label":"Title","values":["Cultura de la cancel·lació i biblioteques públiques: gestió de la controvèrsia, autolimitació professional i estratègies de mediació a la província de Barcelona (2021–2025)"]}]}],"canonical_facts":{"dc:creator":["Santos Guijo, David"],"dc:date.accessioned":["2026-07-10T14:10:44Z"],"dc:date.available":["2026-07-10T22:45:19Z"],"dc:date.issued":["2026-07-10"],"dc:description.abstract":["La cultura de la cancel·lació ha emergit com un fenomen de primer ordre en el debat sobre els límits del discurs públic en les societats democràtiques contemporànies, però el seu impacte en les institucions culturals de proximitat resta escassament estudiat. Aquest treball analitza com els professionals de les biblioteques públiques de la província de Barcelona gestionen les polèmiques, tensions i possibles dinàmiques d'autolimitació professional vinculades a aquest fenomen. A partir d'un disseny metodològic mixt —quinze entrevistes semiestructurades en profunditat i una enquesta exploratòria a 138 professionals de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona—, complementat amb anàlisi documental de marcs normatius institucionals, la recerca examina quatre dimensions: percepcions sobre el fenomen, pressions externes, pràctiques d'autolimitació i estratègies de mediació. Els resultats mostren que la cultura de la cancel·lació opera com un horitzó de risc difús que reconfigura l'autonomia professional, no com un sistema de censura formal. El model de «límits negociats» suggereix que les biblioteques catalanes han desenvolupat mecanismes de resiliència institucional: un 72% dels professionals percep alguna forma de pressió, un 43% reconeix haver evitat continguts en alguna ocasió, i un 61% opta pel diàleg com a estratègia principal, malgrat la manca generalitzada de protocols específics."],"dc:identifier.uri":["https://hdl.handle.net/10609/155877"],"dc:language.iso":["cat"],"dc:publisher":["1 de juny de 2026"],"dc:rights":["CC BY-NC-ND"],"dc:rights.uri":["https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/"],"dc:subject":["cancel·lació, autocensura, biblioteques públiques, llibertat intel·lectual, mediació cultural."],"dc:title":["Cultura de la cancel·lació i biblioteques públiques: gestió de la controvèrsia, autolimitació professional i estratègies de mediació a la província de Barcelona (2021–2025)"],"dc:type":["info:eu-repo/semantics/bachelorThesis"]},"updated_at":"2026-07-27T19:06:49Z"}