{"id":{"repo_id":"catalunya","oai_identifier":"oai:openaccess.uoc.edu:10609/154882"},"canonical_url":"https://search.dev.ndltd.org/etd/catalunya/oai:openaccess.uoc.edu:10609/154882","repository":{"repo_id":"catalunya","name":"Universitat Oberta de Catalunya","base_url":"https://openaccess.uoc.edu/server/oai/request"},"display":{"title":"Ús de l’ecografia per caracteritzar la distribució del teixit adipós abdominal i el seu impacte en el risc cardiovascular en diferents situacions clíniques i en resposta a diferents règims terapèutics","abstract":"Introducció. L'obesitat és una malaltia altament prevalent i amb greus repercussions en la salut pública, no només per la seva associació amb múltiples comorbiditats metabòliques i cardiovasculars, sinó també per la seva relació amb diversos tipus de càncer. L'avaluació tradicional basada en l'índex de massa corporal (IMC) resulta insuficient per discriminar el component adipós del pes corporal total, fet que ha propiciat l'ús de tècniques més precises de composició corporal com la bioimpedància elèctrica (BIA) o la densitometria (DEXA). No obstant això, aquestes eines no permeten caracteritzar i mesurar tots els compartiments anatòmics del greix abdominal determinants en el risc metabòlic i cardiovascular de l'obesitat. L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és triple. En primer lloc, desenvolupar i validar una metodologia ecogràfica per a la caracterització detallada i sistemàtica de les diferents capes de greix abdominal (ecoobesitat); en segon lloc, avaluar la utilitat d'aquesta ecografia en la valoració del risc cardiometabòlic; i finalment (tercer objectiu) demostrar la seva vàlua en quantificar l'impacte de diferents intervencions farmacològiques en els pacients amb obesitat. Metodologia. S'ha dissenyat un protocol d'ecoobesitat que permet identificar cinc capes de greix abdominal: subcutani superficial, subcutani profund, preperitoneal, omental i perirenal, mesurat a nivell de la bifurcació de les artèries ilíaques (vèrtebres L4-L5). Aquesta nova metodologia s'ha aplicat als estudis següents: - Estudi 1: \"Ultrasound measures of abdominal fat layers correlate with metabolic syndrome features in patients with obesity\" (2020) (n=397), estudi transversal en què s'estableixen valors de referència per a cada capa segons sexe, IMC i presència de diferents comorbiditats. - Estudi 2: \"Ultrasound-Based Assessment of Preperitoneal Fat as a Surrogate Marker of Cardiovascular Risk: Comparative Study Between People Living with HIV and Controls\" (2022) (n=20), en què s'analitza la correlació entre capa de greix preperitoneal i la presència de placa ateroscleròtica en pacients amb VIH i alt risc cardiovascular. - Estudi 3: \"Effect of liraglutide in different abdominal fat layers measured by ultrasound. The importance of perirenal fat reduction\" (2024) (n=860), en què s'analitza de forma retrospectiva en vida real la reducció de les diferents capes de greix abdominal després de 6 mesos de tractament amb un anàleg de GLP-1. - Estudi 4: \"Assaig clínic OmenDapa\" (Eudract num: 2019-000979-16) (2024) (n=29), en què s'avalua l'efecte de la metformina sola versus combinada amb dapaglifozina en pacients amb obesitat i diabetis tipus 2. Resultats: Les capes més profundes (omental i perirenal) es correlacionen amb alteracions metabòliques com la diabetis tipus 2, la hipertensió i l'esteatosi hepàtica (MASH, “metabolic-associated steatohepatitis”). El greix preperitoneal també mostra associació amb MASH i marcadors de risc cardiovascular (gruix íntima-mitjana augmentat i placa ateroscleròtica). Es defineixen punts de tall associats a risc de síndrome metabòlica: greix omental >54 mm en homes i >37 mm en dones; greix perirenal >22,5 mm en homes i >12,5 mm en dones. Els tractaments amb dapaglifozina i liraglutide indueixen una reducció significativa d'aquestes capes més profundes (particularment el greix perirenal), superior a la pèrdua ponderal total, i associada a millora de marcadors cardiovasculars (pressió arterial, microalbuminuria, PCR ultrasensible). Conclusions: L'ecoobesitat és una eina diagnòstica no invasiva, segura, econòmica i reproduïble que permet avaluar de forma detallada la composició i distribució del greix abdominal. Aquesta tècnica obre noves vies en la predicció de risc cardiometabòlic i en la monitorització dels efectes de fàrmacs antidiabètics i antiobesitat. La seva capacitat per detectar canvis en el greix profund (especialment omental i perirenal) la posiciona com una eina d'alta utilitat clínica en el maneig integral de l'obesitat i les seves complicacions associades.","abstract_html":"Introducció. L'obesitat és una malaltia altament prevalent i amb greus repercussions en la salut pública, no només per la seva associació amb múltiples comorbiditats metabòliques i cardiovasculars, sinó també per la seva relació amb diversos tipus de càncer. L'avaluació tradicional basada en l'índex de massa corporal (IMC) resulta insuficient per discriminar el component adipós del pes corporal total, fet que ha propiciat l'ús de tècniques més precises de composició corporal com la bioimpedància elèctrica (BIA) o la densitometria (DEXA). No obstant això, aquestes eines no permeten caracteritzar i mesurar tots els compartiments anatòmics del greix abdominal determinants en el risc metabòlic i cardiovascular de l'obesitat. L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és triple. En primer lloc, desenvolupar i validar una metodologia ecogràfica per a la caracterització detallada i sistemàtica de les diferents capes de greix abdominal (ecoobesitat); en segon lloc, avaluar la utilitat d'aquesta ecografia en la valoració del risc cardiometabòlic; i finalment (tercer objectiu) demostrar la seva vàlua en quantificar l'impacte de diferents intervencions farmacològiques en els pacients amb obesitat. Metodologia. S'ha dissenyat un protocol d'ecoobesitat que permet identificar cinc capes de greix abdominal: subcutani superficial, subcutani profund, preperitoneal, omental i perirenal, mesurat a nivell de la bifurcació de les artèries ilíaques (vèrtebres L4-L5). Aquesta nova metodologia s'ha aplicat als estudis següents: - Estudi 1: "Ultrasound measures of abdominal fat layers correlate with metabolic syndrome features in patients with obesity" (2020) (n=397), estudi transversal en què s'estableixen valors de referència per a cada capa segons sexe, IMC i presència de diferents comorbiditats. - Estudi 2: "Ultrasound-Based Assessment of Preperitoneal Fat as a Surrogate Marker of Cardiovascular Risk: Comparative Study Between People Living with HIV and Controls" (2022) (n=20), en què s'analitza la correlació entre capa de greix preperitoneal i la presència de placa ateroscleròtica en pacients amb VIH i alt risc cardiovascular. - Estudi 3: "Effect of liraglutide in different abdominal fat layers measured by ultrasound. The importance of perirenal fat reduction" (2024) (n=860), en què s'analitza de forma retrospectiva en vida real la reducció de les diferents capes de greix abdominal després de 6 mesos de tractament amb un anàleg de GLP-1. - Estudi 4: "Assaig clínic OmenDapa" (Eudract num: 2019-000979-16) (2024) (n=29), en què s'avalua l'efecte de la metformina sola versus combinada amb dapaglifozina en pacients amb obesitat i diabetis tipus 2. Resultats: Les capes més profundes (omental i perirenal) es correlacionen amb alteracions metabòliques com la diabetis tipus 2, la hipertensió i l'esteatosi hepàtica (MASH, “metabolic-associated steatohepatitis”). El greix preperitoneal també mostra associació amb MASH i marcadors de risc cardiovascular (gruix íntima-mitjana augmentat i placa ateroscleròtica). Es defineixen punts de tall associats a risc de síndrome metabòlica: greix omental >54 mm en homes i >37 mm en dones; greix perirenal >22,5 mm en homes i >12,5 mm en dones. Els tractaments amb dapaglifozina i liraglutide indueixen una reducció significativa d'aquestes capes més profundes (particularment el greix perirenal), superior a la pèrdua ponderal total, i associada a millora de marcadors cardiovasculars (pressió arterial, microalbuminuria, PCR ultrasensible). Conclusions: L'ecoobesitat és una eina diagnòstica no invasiva, segura, econòmica i reproduïble que permet avaluar de forma detallada la composició i distribució del greix abdominal. Aquesta tècnica obre noves vies en la predicció de risc cardiometabòlic i en la monitorització dels efectes de fàrmacs antidiabètics i antiobesitat. La seva capacitat per detectar canvis en el greix profund (especialment omental i perirenal) la posiciona com una eina d'alta utilitat clínica en el maneig integral de l'obesitat i les seves complicacions associades.","abstract_has_math":false,"creators":["Cuatrecasas Cambra, Guillem"],"institution":"Universitat Oberta de Catalunya (UOC)","degree_name":null,"degree_level":null,"degree_discipline":null,"degree_department":null,"school":null,"contributors":[],"advisors":[],"committee_chairs":[],"committee_members":[],"year":2025,"date_issued":"2025-12-23","date_published":"2025-12-23","updated_at":"2026-07-27T19:07:22Z","subjects":["ecografia","obesitat","cardiovascular","GLP1","metformina","iSLGT2","ecografía","obesidad","echography","obesity","metformin"],"languages":["cat"],"rights":["CC BY-NC-ND"],"rights_urls":["https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/"],"identifier_entries":[]},"links":{"outbound_url":"https://hdl.handle.net/10609/154882","outbound_label":"Handle","outbound_source":"dc:identifier.uri"},"metadata_groups":[{"id":"people","label":"People","entries":[{"key":"dc:creator","label":"Author","values":["Cuatrecasas Cambra, Guillem"]}]},{"id":"academic_context","label":"Academic Context","entries":[{"key":"dc:date.accessioned","label":"Dc Date Accessioned","values":["2026-03-24T13:50:15Z"]},{"key":"dc:date.available","label":"Dc Date Available","values":["2026-03-24T13:50:15Z"]},{"key":"dc:date.issued","label":"Date","values":["2025-12-23"]},{"key":"dc:publisher","label":"Institution","values":["Universitat Oberta de Catalunya (UOC)"]},{"key":"dc:type","label":"Dc Type","values":["info:eu-repo/semantics/doctoralThesis"]}]},{"id":"subjects_keywords","label":"Subjects and Keywords","entries":[{"key":"dc:subject","label":"Dc Subject","values":["ecografia","obesitat","cardiovascular","GLP1","metformina","iSLGT2","ecografía","obesidad","echography","obesity","metformin"]}]},{"id":"language_rights","label":"Language and Rights","entries":[{"key":"dc:language.iso","label":"Language (ISO)","values":["cat"]},{"key":"dc:rights","label":"Dc Rights","values":["CC BY-NC-ND"]},{"key":"dc:rights.uri","label":"Rights URI","values":["https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/"]}]},{"id":"identifiers","label":"Identifiers","entries":[{"key":"dc:identifier.uri","label":"Identifier URI","values":["https://hdl.handle.net/10609/154882"]}]},{"id":"additional","label":"Additional Metadata","entries":[{"key":"dc:description.abstract","label":"Abstract","values":["Introducció. L'obesitat és una malaltia altament prevalent i amb greus repercussions en la salut pública, no només per la seva associació amb múltiples comorbiditats metabòliques i cardiovasculars, sinó també per la seva relació amb diversos tipus de càncer. L'avaluació tradicional basada en l'índex de massa corporal (IMC) resulta insuficient per discriminar el component adipós del pes corporal total, fet que ha propiciat l'ús de tècniques més precises de composició corporal com la bioimpedància elèctrica (BIA) o la densitometria (DEXA). No obstant això, aquestes eines no permeten caracteritzar i mesurar tots els compartiments anatòmics del greix abdominal determinants en el risc metabòlic i cardiovascular de l'obesitat. L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és triple. En primer lloc, desenvolupar i validar una metodologia ecogràfica per a la caracterització detallada i sistemàtica de les diferents capes de greix abdominal (ecoobesitat); en segon lloc, avaluar la utilitat d'aquesta ecografia en la valoració del risc cardiometabòlic; i finalment (tercer objectiu) demostrar la seva vàlua en quantificar l'impacte de diferents intervencions farmacològiques en els pacients amb obesitat. Metodologia. S'ha dissenyat un protocol d'ecoobesitat que permet identificar cinc capes de greix abdominal: subcutani superficial, subcutani profund, preperitoneal, omental i perirenal, mesurat a nivell de la bifurcació de les artèries ilíaques (vèrtebres L4-L5). Aquesta nova metodologia s'ha aplicat als estudis següents: - Estudi 1: \"Ultrasound measures of abdominal fat layers correlate with metabolic syndrome features in patients with obesity\" (2020) (n=397), estudi transversal en què s'estableixen valors de referència per a cada capa segons sexe, IMC i presència de diferents comorbiditats. - Estudi 2: \"Ultrasound-Based Assessment of Preperitoneal Fat as a Surrogate Marker of Cardiovascular Risk: Comparative Study Between People Living with HIV and Controls\" (2022) (n=20), en què s'analitza la correlació entre capa de greix preperitoneal i la presència de placa ateroscleròtica en pacients amb VIH i alt risc cardiovascular. - Estudi 3: \"Effect of liraglutide in different abdominal fat layers measured by ultrasound. The importance of perirenal fat reduction\" (2024) (n=860), en què s'analitza de forma retrospectiva en vida real la reducció de les diferents capes de greix abdominal després de 6 mesos de tractament amb un anàleg de GLP-1. - Estudi 4: \"Assaig clínic OmenDapa\" (Eudract num: 2019-000979-16) (2024) (n=29), en què s'avalua l'efecte de la metformina sola versus combinada amb dapaglifozina en pacients amb obesitat i diabetis tipus 2. Resultats: Les capes més profundes (omental i perirenal) es correlacionen amb alteracions metabòliques com la diabetis tipus 2, la hipertensió i l'esteatosi hepàtica (MASH, “metabolic-associated steatohepatitis”). El greix preperitoneal també mostra associació amb MASH i marcadors de risc cardiovascular (gruix íntima-mitjana augmentat i placa ateroscleròtica). Es defineixen punts de tall associats a risc de síndrome metabòlica: greix omental >54 mm en homes i >37 mm en dones; greix perirenal >22,5 mm en homes i >12,5 mm en dones. Els tractaments amb dapaglifozina i liraglutide indueixen una reducció significativa d'aquestes capes més profundes (particularment el greix perirenal), superior a la pèrdua ponderal total, i associada a millora de marcadors cardiovasculars (pressió arterial, microalbuminuria, PCR ultrasensible). Conclusions: L'ecoobesitat és una eina diagnòstica no invasiva, segura, econòmica i reproduïble que permet avaluar de forma detallada la composició i distribució del greix abdominal. Aquesta tècnica obre noves vies en la predicció de risc cardiometabòlic i en la monitorització dels efectes de fàrmacs antidiabètics i antiobesitat. La seva capacitat per detectar canvis en el greix profund (especialment omental i perirenal) la posiciona com una eina d'alta utilitat clínica en el maneig integral de l'obesitat i les seves complicacions associades.","Introducción. La obesidad es una enfermedad altamente prevalente y con graves repercusiones en la salud pública, no solo por su asociación con múltiples comorbilidades metabólicas y cardiovasculares, sino también por su relación con diversos tipos de cáncer. La evaluación tradicional basada en el índice de masa corporal (IMC) resulta insuficiente para discriminar el componente adiposo del peso corporal total, lo que ha propiciado el uso de técnicas más precisas de composición corporal como la bioimpedancia eléctrica (BIA) o la densitometría (DEXA). No obstante, estas herramientas no permiten caracterizar ni medir todos los compartimentos anatómicos de la grasa abdominal que son determinantes en el riesgo metabólico y cardiovascular de la obesidad. El objetivo de esta tesis doctoral es triple. En primer lugar, desarrollar y validar una metodología ecográfica para la caracterización detallada y sistemática de las diferentes capas de grasa abdominal (ecoobesidad); en segundo lugar, evaluar la utilidad de esta ecografía en la valoración del riesgo cardiometabólico; y finalmente (tercer objetivo), demostrar su valor para cuantificar el impacto de diferentes intervenciones farmacológicas en pacientes con obesidad. Metodología: Se ha diseñado un protocolo de ecoobesidad que permite identificar cinco capas de grasa abdominal: subcutánea superficial, subcutánea profunda, preperitoneal, omental y perirrenal, medidas a nivel de la bifurcación de las arterias ilíacas (vértebras L4-L5). Esta nueva metodología se ha aplicado en los siguientes estudios: Estudio 1: \"Ultrasound measures of abdominal fat layers correlate with metabolic syndrome features in patients with obesity\" (2020) (n=397), estudio transversal en el que se establecen valores de referencia para cada capa según sexo, IMC y presencia de diferentes comorbilidades. Estudio 2: \"Ultrasound-Based Assessment of Preperitoneal Fat as a Surrogate Marker of Cardiovascular Risk: Comparative Study Between People Living with HIV and Controls\" (2022) (n=20), en el que se analiza la correlación entre la capa de grasa preperitoneal y la presencia de placa aterosclerótica en pacientes con VIH y alto riesgo cardiovascular. Estudio 3: \"Effect of liraglutide in different abdominal fat layers measured by ultrasound. The importance of perirenal fat reduction\" (2024) (n=860), en el que se analiza retrospectivamente en vida real la reducción de las diferentes capas de grasa abdominal tras 6 meses de tratamiento con un análogo del GLP-1. Estudio 4: \"Ensayo clínico OmenDapa\" (Eudract núm.: 2019-000979-16) (2024) (n=29), en el que se evalúa el efecto de la metformina sola frente a la combinación con dapagliflozina en pacientes con obesidad y diabetes tipo 2. Resultados: Las capas más profundas (omental y perirrenal) se correlacionan con alteraciones metabólicas como la diabetes tipo 2, la hipertensión y la esteatosis hepática (MASH, “metabolic-associated steatohepatitis”). La grasa preperitoneal también muestra asociación con MASH y con marcadores de riesgo cardiovascular (engrosamiento de la íntima-media y presencia de placa aterosclerótica). Se definen puntos de corte asociados al riesgo de síndrome metabólico: grasa omental >54 mm en hombres y >37 mm en mujeres; grasa perirrenal >22,5 mm en hombres y >12,5 mm en mujeres. Los tratamientos con dapagliflozina y liraglutida inducen una reducción significativa de estas capas más profundas (particularmente la grasa perirrenal), superior a la pérdida de peso total, y asociada a mejoría de marcadores cardiovasculares (presión arterial, microalbuminuria, PCR ultrasensible). Conclusiones. La ecoobesidad es una herramienta diagnóstica no invasiva, segura, económica y reproducible que permite evaluar de forma detallada la composición y distribución de la grasa abdominal. Esta técnica abre nuevas vías en la predicción del riesgo cardiometabólico y en la monitorización de los efectos de fármacos antidiabéticos y antiobesidad. Su capacidad para detectar cambios en la grasa profunda (especialmente omental y perirrenal) la posiciona como una herramienta de gran utilidad clínica en el manejo integral de la obesidad y sus complicaciones asociadas.","Introduction. Obesity is a highly prevalent disease with serious public health implications, not only due to its association with multiple metabolic and cardiovascular comorbidities, but also because of its link to various types of cancer. Traditional assessment based on Body Mass Index (BMI) is insufficient to discriminate the adipose component of total body weight, which has led to the use of more precise body composition techniques such as bioelectrical impedance analysis (BIA) or dual-energy X-ray absorptiometry (DEXA). However, these tools do not allow for the characterization and measurement of all the anatomical compartments of abdominal fat that are critical for determining metabolic and cardiovascular risk in obesity. The objective of this doctoral thesis is threefold. First, to develop and validate an ultrasound-based methodology for the detailed and systematic characterization of the different layers of abdominal fat (eco-obesity); second, to evaluate the usefulness of this ultrasound approach in assessing cardiometabolic risk; and third, to demonstrate its value in quantifying the impact of different pharmacological interventions in patients with obesity. Methodology. An eco-obesity protocol was designed to identify five layers of abdominal fat: superficial subcutaneous, deep subcutaneous, preperitoneal, omental, and perirenal fat, measured at the level of the bifurcation of the iliac arteries (L4–L5 vertebrae). This new methodology was applied in the following studies: Study 1: Ultrasound measures of abdominal fat layers correlate with metabolic syndrome features in patients with obesity (2020) (n=397), a cross-sectional study establishing reference values for each fat layer according to sex, BMI, and the presence of comorbidities. Study 2: Ultrasound-Based Assessment of Preperitoneal Fat as a Surrogate Marker of Cardiovascular Risk: Comparative Study Between People Living with HIV and Controls (2022) (n=20), which analyzed the correlation between the preperitoneal fat layer and the presence of atherosclerotic plaque in patients with HIV and high cardiovascular risk. Study 3: Effect of liraglutide in different abdominal fat layers measured by ultrasound. The importance of perirenal fat reduction. (2024) (n=860), a real-world, retrospective analysis of the reduction in abdominal fat layers after 6 months of treatment with a GLP-1 analogue. Study 4: Clinical trial OmenDapa (Eudract No.: 2019-000979-16) (2024) (n=29), evaluating the effect of metformin alone versus in combination with dapagliflozin in patients with obesity and type 2 diabetes. Results. The deepest fat layers (omental and perirenal) correlated with metabolic alterations such as type 2 diabetes, hypertension, and hepatic steatosis (MASH, metabolic-associated steatohepatitis). Preperitoneal fat was also associated with MASH and cardiovascular risk markers (increased intima-media thickness and presence of atherosclerotic plaque). Cut-off points associated with metabolic syndrome risk were defined: omental fat >54 mm in men and >37 mm in women; perirenal fat >22.5 mm in men and >12.5 mm in women. Treatments with dapagliflozin and liraglutide led to a significant reduction in these deeper layers (particularly perirenal fat), greater than overall weight loss, and associated with improvements in cardiovascular markers (blood pressure, microalbuminuria, high-sensitivity CRP). Conclusions. Eco-obesity is a non-invasive, safe, cost-effective, and reproducible diagnostic tool that allows for detailed assessment of abdominal fat composition and distribution. This technique opens new avenues for predicting cardiometabolic risk and monitoring the effects of antidiabetic and anti-obesity medications. Its ability to detect changes in deep fat layers (especially omental and perirenal) makes it a clinically valuable tool in the comprehensive management of obesity and its associated complications."]},{"key":"dc:format.mimetype","label":"Dc Format Mimetype","values":["application/pdf"]},{"key":"dc:title","label":"Title","values":["Ús de l’ecografia per caracteritzar la distribució del teixit adipós abdominal i el seu impacte en el risc cardiovascular en diferents situacions clíniques i en resposta a diferents règims terapèutics"]}]}],"canonical_facts":{"dc:creator":["Cuatrecasas Cambra, Guillem"],"dc:date.accessioned":["2026-03-24T13:50:15Z"],"dc:date.available":["2026-03-24T13:50:15Z"],"dc:date.issued":["2025-12-23"],"dc:description.abstract":["Introducció. L'obesitat és una malaltia altament prevalent i amb greus repercussions en la salut pública, no només per la seva associació amb múltiples comorbiditats metabòliques i cardiovasculars, sinó també per la seva relació amb diversos tipus de càncer. L'avaluació tradicional basada en l'índex de massa corporal (IMC) resulta insuficient per discriminar el component adipós del pes corporal total, fet que ha propiciat l'ús de tècniques més precises de composició corporal com la bioimpedància elèctrica (BIA) o la densitometria (DEXA). No obstant això, aquestes eines no permeten caracteritzar i mesurar tots els compartiments anatòmics del greix abdominal determinants en el risc metabòlic i cardiovascular de l'obesitat. L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és triple. En primer lloc, desenvolupar i validar una metodologia ecogràfica per a la caracterització detallada i sistemàtica de les diferents capes de greix abdominal (ecoobesitat); en segon lloc, avaluar la utilitat d'aquesta ecografia en la valoració del risc cardiometabòlic; i finalment (tercer objectiu) demostrar la seva vàlua en quantificar l'impacte de diferents intervencions farmacològiques en els pacients amb obesitat. Metodologia. S'ha dissenyat un protocol d'ecoobesitat que permet identificar cinc capes de greix abdominal: subcutani superficial, subcutani profund, preperitoneal, omental i perirenal, mesurat a nivell de la bifurcació de les artèries ilíaques (vèrtebres L4-L5). Aquesta nova metodologia s'ha aplicat als estudis següents: - Estudi 1: \"Ultrasound measures of abdominal fat layers correlate with metabolic syndrome features in patients with obesity\" (2020) (n=397), estudi transversal en què s'estableixen valors de referència per a cada capa segons sexe, IMC i presència de diferents comorbiditats. - Estudi 2: \"Ultrasound-Based Assessment of Preperitoneal Fat as a Surrogate Marker of Cardiovascular Risk: Comparative Study Between People Living with HIV and Controls\" (2022) (n=20), en què s'analitza la correlació entre capa de greix preperitoneal i la presència de placa ateroscleròtica en pacients amb VIH i alt risc cardiovascular. - Estudi 3: \"Effect of liraglutide in different abdominal fat layers measured by ultrasound. The importance of perirenal fat reduction\" (2024) (n=860), en què s'analitza de forma retrospectiva en vida real la reducció de les diferents capes de greix abdominal després de 6 mesos de tractament amb un anàleg de GLP-1. - Estudi 4: \"Assaig clínic OmenDapa\" (Eudract num: 2019-000979-16) (2024) (n=29), en què s'avalua l'efecte de la metformina sola versus combinada amb dapaglifozina en pacients amb obesitat i diabetis tipus 2. Resultats: Les capes més profundes (omental i perirenal) es correlacionen amb alteracions metabòliques com la diabetis tipus 2, la hipertensió i l'esteatosi hepàtica (MASH, “metabolic-associated steatohepatitis”). El greix preperitoneal també mostra associació amb MASH i marcadors de risc cardiovascular (gruix íntima-mitjana augmentat i placa ateroscleròtica). Es defineixen punts de tall associats a risc de síndrome metabòlica: greix omental >54 mm en homes i >37 mm en dones; greix perirenal >22,5 mm en homes i >12,5 mm en dones. Els tractaments amb dapaglifozina i liraglutide indueixen una reducció significativa d'aquestes capes més profundes (particularment el greix perirenal), superior a la pèrdua ponderal total, i associada a millora de marcadors cardiovasculars (pressió arterial, microalbuminuria, PCR ultrasensible). Conclusions: L'ecoobesitat és una eina diagnòstica no invasiva, segura, econòmica i reproduïble que permet avaluar de forma detallada la composició i distribució del greix abdominal. Aquesta tècnica obre noves vies en la predicció de risc cardiometabòlic i en la monitorització dels efectes de fàrmacs antidiabètics i antiobesitat. La seva capacitat per detectar canvis en el greix profund (especialment omental i perirenal) la posiciona com una eina d'alta utilitat clínica en el maneig integral de l'obesitat i les seves complicacions associades.","Introducción. La obesidad es una enfermedad altamente prevalente y con graves repercusiones en la salud pública, no solo por su asociación con múltiples comorbilidades metabólicas y cardiovasculares, sino también por su relación con diversos tipos de cáncer. La evaluación tradicional basada en el índice de masa corporal (IMC) resulta insuficiente para discriminar el componente adiposo del peso corporal total, lo que ha propiciado el uso de técnicas más precisas de composición corporal como la bioimpedancia eléctrica (BIA) o la densitometría (DEXA). No obstante, estas herramientas no permiten caracterizar ni medir todos los compartimentos anatómicos de la grasa abdominal que son determinantes en el riesgo metabólico y cardiovascular de la obesidad. El objetivo de esta tesis doctoral es triple. En primer lugar, desarrollar y validar una metodología ecográfica para la caracterización detallada y sistemática de las diferentes capas de grasa abdominal (ecoobesidad); en segundo lugar, evaluar la utilidad de esta ecografía en la valoración del riesgo cardiometabólico; y finalmente (tercer objetivo), demostrar su valor para cuantificar el impacto de diferentes intervenciones farmacológicas en pacientes con obesidad. Metodología: Se ha diseñado un protocolo de ecoobesidad que permite identificar cinco capas de grasa abdominal: subcutánea superficial, subcutánea profunda, preperitoneal, omental y perirrenal, medidas a nivel de la bifurcación de las arterias ilíacas (vértebras L4-L5). Esta nueva metodología se ha aplicado en los siguientes estudios: Estudio 1: \"Ultrasound measures of abdominal fat layers correlate with metabolic syndrome features in patients with obesity\" (2020) (n=397), estudio transversal en el que se establecen valores de referencia para cada capa según sexo, IMC y presencia de diferentes comorbilidades. Estudio 2: \"Ultrasound-Based Assessment of Preperitoneal Fat as a Surrogate Marker of Cardiovascular Risk: Comparative Study Between People Living with HIV and Controls\" (2022) (n=20), en el que se analiza la correlación entre la capa de grasa preperitoneal y la presencia de placa aterosclerótica en pacientes con VIH y alto riesgo cardiovascular. Estudio 3: \"Effect of liraglutide in different abdominal fat layers measured by ultrasound. The importance of perirenal fat reduction\" (2024) (n=860), en el que se analiza retrospectivamente en vida real la reducción de las diferentes capas de grasa abdominal tras 6 meses de tratamiento con un análogo del GLP-1. Estudio 4: \"Ensayo clínico OmenDapa\" (Eudract núm.: 2019-000979-16) (2024) (n=29), en el que se evalúa el efecto de la metformina sola frente a la combinación con dapagliflozina en pacientes con obesidad y diabetes tipo 2. Resultados: Las capas más profundas (omental y perirrenal) se correlacionan con alteraciones metabólicas como la diabetes tipo 2, la hipertensión y la esteatosis hepática (MASH, “metabolic-associated steatohepatitis”). La grasa preperitoneal también muestra asociación con MASH y con marcadores de riesgo cardiovascular (engrosamiento de la íntima-media y presencia de placa aterosclerótica). Se definen puntos de corte asociados al riesgo de síndrome metabólico: grasa omental >54 mm en hombres y >37 mm en mujeres; grasa perirrenal >22,5 mm en hombres y >12,5 mm en mujeres. Los tratamientos con dapagliflozina y liraglutida inducen una reducción significativa de estas capas más profundas (particularmente la grasa perirrenal), superior a la pérdida de peso total, y asociada a mejoría de marcadores cardiovasculares (presión arterial, microalbuminuria, PCR ultrasensible). Conclusiones. La ecoobesidad es una herramienta diagnóstica no invasiva, segura, económica y reproducible que permite evaluar de forma detallada la composición y distribución de la grasa abdominal. Esta técnica abre nuevas vías en la predicción del riesgo cardiometabólico y en la monitorización de los efectos de fármacos antidiabéticos y antiobesidad. Su capacidad para detectar cambios en la grasa profunda (especialmente omental y perirrenal) la posiciona como una herramienta de gran utilidad clínica en el manejo integral de la obesidad y sus complicaciones asociadas.","Introduction. Obesity is a highly prevalent disease with serious public health implications, not only due to its association with multiple metabolic and cardiovascular comorbidities, but also because of its link to various types of cancer. Traditional assessment based on Body Mass Index (BMI) is insufficient to discriminate the adipose component of total body weight, which has led to the use of more precise body composition techniques such as bioelectrical impedance analysis (BIA) or dual-energy X-ray absorptiometry (DEXA). However, these tools do not allow for the characterization and measurement of all the anatomical compartments of abdominal fat that are critical for determining metabolic and cardiovascular risk in obesity. The objective of this doctoral thesis is threefold. First, to develop and validate an ultrasound-based methodology for the detailed and systematic characterization of the different layers of abdominal fat (eco-obesity); second, to evaluate the usefulness of this ultrasound approach in assessing cardiometabolic risk; and third, to demonstrate its value in quantifying the impact of different pharmacological interventions in patients with obesity. Methodology. An eco-obesity protocol was designed to identify five layers of abdominal fat: superficial subcutaneous, deep subcutaneous, preperitoneal, omental, and perirenal fat, measured at the level of the bifurcation of the iliac arteries (L4–L5 vertebrae). This new methodology was applied in the following studies: Study 1: Ultrasound measures of abdominal fat layers correlate with metabolic syndrome features in patients with obesity (2020) (n=397), a cross-sectional study establishing reference values for each fat layer according to sex, BMI, and the presence of comorbidities. Study 2: Ultrasound-Based Assessment of Preperitoneal Fat as a Surrogate Marker of Cardiovascular Risk: Comparative Study Between People Living with HIV and Controls (2022) (n=20), which analyzed the correlation between the preperitoneal fat layer and the presence of atherosclerotic plaque in patients with HIV and high cardiovascular risk. Study 3: Effect of liraglutide in different abdominal fat layers measured by ultrasound. The importance of perirenal fat reduction. (2024) (n=860), a real-world, retrospective analysis of the reduction in abdominal fat layers after 6 months of treatment with a GLP-1 analogue. Study 4: Clinical trial OmenDapa (Eudract No.: 2019-000979-16) (2024) (n=29), evaluating the effect of metformin alone versus in combination with dapagliflozin in patients with obesity and type 2 diabetes. Results. The deepest fat layers (omental and perirenal) correlated with metabolic alterations such as type 2 diabetes, hypertension, and hepatic steatosis (MASH, metabolic-associated steatohepatitis). Preperitoneal fat was also associated with MASH and cardiovascular risk markers (increased intima-media thickness and presence of atherosclerotic plaque). Cut-off points associated with metabolic syndrome risk were defined: omental fat >54 mm in men and >37 mm in women; perirenal fat >22.5 mm in men and >12.5 mm in women. Treatments with dapagliflozin and liraglutide led to a significant reduction in these deeper layers (particularly perirenal fat), greater than overall weight loss, and associated with improvements in cardiovascular markers (blood pressure, microalbuminuria, high-sensitivity CRP). Conclusions. Eco-obesity is a non-invasive, safe, cost-effective, and reproducible diagnostic tool that allows for detailed assessment of abdominal fat composition and distribution. This technique opens new avenues for predicting cardiometabolic risk and monitoring the effects of antidiabetic and anti-obesity medications. Its ability to detect changes in deep fat layers (especially omental and perirenal) makes it a clinically valuable tool in the comprehensive management of obesity and its associated complications."],"dc:format.mimetype":["application/pdf"],"dc:identifier.uri":["https://hdl.handle.net/10609/154882"],"dc:language.iso":["cat"],"dc:publisher":["Universitat Oberta de Catalunya (UOC)"],"dc:rights":["CC BY-NC-ND"],"dc:rights.uri":["https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/"],"dc:subject":["ecografia","obesitat","cardiovascular","GLP1","metformina","iSLGT2","ecografía","obesidad","echography","obesity","metformin"],"dc:title":["Ús de l’ecografia per caracteritzar la distribució del teixit adipós abdominal i el seu impacte en el risc cardiovascular en diferents situacions clíniques i en resposta a diferents règims terapèutics"],"dc:type":["info:eu-repo/semantics/doctoralThesis"]},"updated_at":"2026-07-27T19:07:22Z"}