{"id":{"repo_id":"catalunya","oai_identifier":"oai:openaccess.uoc.edu:10609/152169"},"canonical_url":"https://search.dev.ndltd.org/etd/catalunya/oai:openaccess.uoc.edu:10609/152169","repository":{"repo_id":"catalunya","name":"Universitat Oberta de Catalunya","base_url":"https://openaccess.uoc.edu/server/oai/request"},"display":{"title":"L'estigma dels professionals de la salut envers les persones amb trastorns mentals","abstract":"Introducció: L’estigma envers les persones amb trastorns mentals és una barrera per a la seva recuperació i inclusió social. (Cátedra UCM-Grupo 5, 2022). Segons Thornicroft et al. (2007), aquest estigma es manifesta en prejudicis i actituds discriminatòries que limiten les oportunitats d’aquestes persones. En l'àmbit sanitari, aquestes actituds afecten la qualitat de l'atenció i perpetuen desigualtats. Aquest treball aborda l'estigma des de la perspectiva de les persones ateses i els professionals de suport al Ripollès, tenint en compte la influència del gènere. Objectiu: Analitzar com es manifesta l'estigma en el comportament dels professionals de la salut envers les persones amb trastorns mentals a la comarca del Ripollès, incloent-hi la percepció de les persones ateses i dels professionals de Suport a la Llar (SALL) i de la Fundació Tutelar del Ripollès sobre aquestes relacions. Metodologia: Aquest estudi utilitza una metodologia quantitativa i exploratòria. Es van elaborar dos qüestionaris propis inspirats en instruments validats com l'AQ-27 i el CAMI,MICA I OMI. Les variables analitzades: Tracte rebut, empatia, respecte, autonomia i expectatives. Es va estudiar la influència del gènere en la percepció de l’estigma. Resultats: Els participants han estat 26 persones amb diagnòstic de trastorn mental usuàries del Servei de Suport a la llar (SALL), la Fundació Tutelar del Ripollès (FTR) i al Servei de Rehabilitació Comunitària de Salut Mental del Ripollès (SRCR). També 19 professionals de suport vinculats a SALL i FTR. Les persones ateses perceben un tracte respectuós i empàtic, amb poca presència d'estigmatització. Els professionals de suport identifiquen actituds estigmatitzades, com expectatives limitades i manca de comprensió de les capacitats de les persones ateses. Els estereotips de gènere influeixen en el tracte, especialment en les dones, pel que fa a l’autonomia i capacitats atribuïdes. Conclusions: Cal fomentar formació específica en salut mental i gènere per reduir l’estigma entre els professionals sanitaris. Tot i que les persones ateses perceben un tracte positiu, persisteixen actituds estigmatitzades identificades pels professionals de suport.","abstract_html":"Introducció: L’estigma envers les persones amb trastorns mentals és una barrera per a la seva recuperació i inclusió social. (Cátedra UCM-Grupo 5, 2022). Segons Thornicroft et al. (2007), aquest estigma es manifesta en prejudicis i actituds discriminatòries que limiten les oportunitats d’aquestes persones. En l'àmbit sanitari, aquestes actituds afecten la qualitat de l'atenció i perpetuen desigualtats. Aquest treball aborda l'estigma des de la perspectiva de les persones ateses i els professionals de suport al Ripollès, tenint en compte la influència del gènere. Objectiu: Analitzar com es manifesta l'estigma en el comportament dels professionals de la salut envers les persones amb trastorns mentals a la comarca del Ripollès, incloent-hi la percepció de les persones ateses i dels professionals de Suport a la Llar (SALL) i de la Fundació Tutelar del Ripollès sobre aquestes relacions. Metodologia: Aquest estudi utilitza una metodologia quantitativa i exploratòria. Es van elaborar dos qüestionaris propis inspirats en instruments validats com l'AQ-27 i el CAMI,MICA I OMI. Les variables analitzades: Tracte rebut, empatia, respecte, autonomia i expectatives. Es va estudiar la influència del gènere en la percepció de l’estigma. Resultats: Els participants han estat 26 persones amb diagnòstic de trastorn mental usuàries del Servei de Suport a la llar (SALL), la Fundació Tutelar del Ripollès (FTR) i al Servei de Rehabilitació Comunitària de Salut Mental del Ripollès (SRCR). També 19 professionals de suport vinculats a SALL i FTR. Les persones ateses perceben un tracte respectuós i empàtic, amb poca presència d'estigmatització. Els professionals de suport identifiquen actituds estigmatitzades, com expectatives limitades i manca de comprensió de les capacitats de les persones ateses. Els estereotips de gènere influeixen en el tracte, especialment en les dones, pel que fa a l’autonomia i capacitats atribuïdes. Conclusions: Cal fomentar formació específica en salut mental i gènere per reduir l’estigma entre els professionals sanitaris. Tot i que les persones ateses perceben un tracte positiu, persisteixen actituds estigmatitzades identificades pels professionals de suport.","abstract_has_math":false,"creators":["Brunet Vidal, Emma"],"institution":"Universitat Oberta de Catalunya (UOC)","degree_name":null,"degree_level":null,"degree_discipline":null,"degree_department":null,"school":null,"contributors":[],"advisors":[],"committee_chairs":[],"committee_members":[],"year":2024,"date_issued":"2024-09","date_published":"2024-09","updated_at":"2026-07-27T19:07:22Z","subjects":["estigma","professionals de salut","trastorn mental","salut mental i gènere","Estudis de gènere","Estudios de género","profesionales de salud","trastorno mental","salud mental y género","stigma","Gender studies","health professionals","mental disorder","mental health","gender"],"languages":["cat"],"rights":["CC BY-NC-ND"],"rights_urls":["http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/"],"identifier_entries":[]},"links":{"outbound_url":"http://hdl.handle.net/10609/152169","outbound_label":"Handle","outbound_source":"dc:identifier.uri"},"metadata_groups":[{"id":"people","label":"People","entries":[{"key":"dc:creator","label":"Author","values":["Brunet Vidal, Emma"]}]},{"id":"academic_context","label":"Academic Context","entries":[{"key":"dc:date.accessioned","label":"Dc Date Accessioned","values":["2025-02-13T14:14:46Z"]},{"key":"dc:date.available","label":"Dc Date Available","values":["2025-02-13T14:14:46Z"]},{"key":"dc:date.issued","label":"Date","values":["2024-09"]},{"key":"dc:publisher","label":"Institution","values":["Universitat Oberta de Catalunya (UOC)"]},{"key":"dc:type","label":"Dc Type","values":["info:eu-repo/semantics/bachelorThesis"]}]},{"id":"subjects_keywords","label":"Subjects and Keywords","entries":[{"key":"dc:subject","label":"Dc Subject","values":["estigma","professionals de salut","trastorn mental","salut mental i gènere","Estudis de gènere","Estudios de género","profesionales de salud","trastorno mental","salud mental y género","stigma","Gender studies","health professionals","mental disorder","mental health","gender"]}]},{"id":"language_rights","label":"Language and Rights","entries":[{"key":"dc:language.iso","label":"Language (ISO)","values":["cat"]},{"key":"dc:rights","label":"Dc Rights","values":["CC BY-NC-ND"]},{"key":"dc:rights.uri","label":"Rights URI","values":["http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/"]}]},{"id":"identifiers","label":"Identifiers","entries":[{"key":"dc:identifier.uri","label":"Identifier URI","values":["http://hdl.handle.net/10609/152169"]}]},{"id":"additional","label":"Additional Metadata","entries":[{"key":"dc:description.abstract","label":"Abstract","values":["Introducció: L’estigma envers les persones amb trastorns mentals és una barrera per a la seva recuperació i inclusió social. (Cátedra UCM-Grupo 5, 2022). Segons Thornicroft et al. (2007), aquest estigma es manifesta en prejudicis i actituds discriminatòries que limiten les oportunitats d’aquestes persones. En l'àmbit sanitari, aquestes actituds afecten la qualitat de l'atenció i perpetuen desigualtats. Aquest treball aborda l'estigma des de la perspectiva de les persones ateses i els professionals de suport al Ripollès, tenint en compte la influència del gènere. Objectiu: Analitzar com es manifesta l'estigma en el comportament dels professionals de la salut envers les persones amb trastorns mentals a la comarca del Ripollès, incloent-hi la percepció de les persones ateses i dels professionals de Suport a la Llar (SALL) i de la Fundació Tutelar del Ripollès sobre aquestes relacions. Metodologia: Aquest estudi utilitza una metodologia quantitativa i exploratòria. Es van elaborar dos qüestionaris propis inspirats en instruments validats com l'AQ-27 i el CAMI,MICA I OMI. Les variables analitzades: Tracte rebut, empatia, respecte, autonomia i expectatives. Es va estudiar la influència del gènere en la percepció de l’estigma. Resultats: Els participants han estat 26 persones amb diagnòstic de trastorn mental usuàries del Servei de Suport a la llar (SALL), la Fundació Tutelar del Ripollès (FTR) i al Servei de Rehabilitació Comunitària de Salut Mental del Ripollès (SRCR). També 19 professionals de suport vinculats a SALL i FTR. Les persones ateses perceben un tracte respectuós i empàtic, amb poca presència d'estigmatització. Els professionals de suport identifiquen actituds estigmatitzades, com expectatives limitades i manca de comprensió de les capacitats de les persones ateses. Els estereotips de gènere influeixen en el tracte, especialment en les dones, pel que fa a l’autonomia i capacitats atribuïdes. Conclusions: Cal fomentar formació específica en salut mental i gènere per reduir l’estigma entre els professionals sanitaris. Tot i que les persones ateses perceben un tracte positiu, persisteixen actituds estigmatitzades identificades pels professionals de suport.","Introduction: Stigma towards people with mental disorders is a barrier to their recovery and social inclusion (Cátedra UCM-Grupo 5, 2022). According to Thornicroft et al. (2007), this stigma manifests itself in prejudices and discriminatory attitudes that limit the opportunities of these people. In the health care setting, these attitudes affect the quality of care and perpetuate inequalities. This paper addresses stigma from the perspective of those with mental disorders and support professionals in Ripollès, taking into account the influence of gender. Objective: To analyse how stigma manifests itself in the behaviour of health professionals towards people with mental disorders in the county of Ripollès, including the perception of the people affected and of the professionals of the Health Support Service (SALL) and the “La Fundació Tutelar del Ripollès” (FTR) on these relationships. Methodology: This study uses a quantitative and exploratory methodology. Two questionnaires were developed based on validated instruments such as the AQ-27 and the CAMI, MICA I OMI. The variables analysed were: treatment, empathy, respect, autonomy and expectations. The influence of gender on the perception of stigma was studied. Results: The participants were 26 people with a diagnosis of mental disorder who were users of the Support Service for the home (SALL), “La Fundació Tutelar del Ripollès” (FTR) and the Ripollès Community Mental Health Rehabilitation Service (SRCR). Also 19 support professionals linked to SALL and FTR. The patient’s perception of the care they received was respectful and empathetic. There was minimal awareness of any stigmatisation. Support professionals working with the patients identified stigmatising attitudes amongst doctors and other professionals. Underestimating the capabilities of the patients as well as holding minimal expectations were amongst the attitudes found during the research. Furthermore, it was seen the gender stereotypes influence treatment. Particularly for women in autonomy and attributes abilities. Conclusions: It is necessary to promote specific training in mental health and gender in order to reduce stigma among health professionals. Although the people receiving care perceive positive treatment, stigmatised attitudes identified by support professionals persist.","Introducción: El estigma hacia las personas con trastornos mentales es una barrera para su recuperación e inclusión social (Cátedra UCM-Grupo 5, 2022). Según Thornicroft et al. (2007), este estigma se manifiesta en prejuicios y actitudes discriminatorias que limitan las oportunidades de estas personas. En el ámbito sanitario, estas actitudes afectan a la calidad de la atención y perpetúan las desigualdades. Este trabajo aborda el estigma desde la perspectiva de las personas con trastorno mental y de los profesionales de apoyo en el Ripollès, teniendo en cuenta la influencia del género. Objetivo: Analizar cómo se manifiesta el estigma en el comportamiento de los profesionales sanitarios hacia las personas con trastorno mental en la comarca del Ripollès, incluyendo la percepción de las personas atendidas y de los profesionales de Apoyo en el hogar “Suport a la llar” (SALL) y de «La Fundación Tutelar del Ripollès» (FTR) sobre estas relaciones. Metodología: Este estudio utiliza una metodología cuantitativa y exploratoria. Se elaboraron dos cuestionarios basados en instrumentos validados como el AQ-27, CAMI, MICA I OMI. Las variables analizadas fueron: trato, empatía, respeto, autonomía y expectativas. Se estudió la influencia del género en la percepción del estigma. Resultados: Participaron 26 personas con diagnóstico de trastorno mental usuarias del Servicio de Apoyo en el hogar (SALL), de «La Fundación Tutelar del Ripollès» (FTR) y del Servicio Comunitario de Rehabilitación de Salud Mental del Ripollès (SRCR). También 19 profesionales de apoyo vinculados al SALL y a la FTR. Las personas atendidas perciben un trato respetuoso y empático, con poca presencia de estigmatización. Los profesionales de apoyo identifican actitudes estigmatizadas, como limitadas expectativas y falta de comprensión de las capacidades de las personas atendidas. Los estereotipos de género influyen en el trato, especialmente en las mujeres, en lo que se refiere a la autonomía y capacidades atribuidas. Conclusiones: Es necesario promover la formación específica en salud mental y género para reducir el estigma entre los profesionales sanitarios. Aunque las personas atendidas perciben un trato positivo, persisten actitudes estigmatizantes identificadas por los profesionales de apoyo."]},{"key":"dc:format.mimetype","label":"Dc Format Mimetype","values":["application/pdf"]},{"key":"dc:title","label":"Title","values":["L'estigma dels professionals de la salut envers les persones amb trastorns mentals"]}]}],"canonical_facts":{"dc:creator":["Brunet Vidal, Emma"],"dc:date.accessioned":["2025-02-13T14:14:46Z"],"dc:date.available":["2025-02-13T14:14:46Z"],"dc:date.issued":["2024-09"],"dc:description.abstract":["Introducció: L’estigma envers les persones amb trastorns mentals és una barrera per a la seva recuperació i inclusió social. (Cátedra UCM-Grupo 5, 2022). Segons Thornicroft et al. (2007), aquest estigma es manifesta en prejudicis i actituds discriminatòries que limiten les oportunitats d’aquestes persones. En l'àmbit sanitari, aquestes actituds afecten la qualitat de l'atenció i perpetuen desigualtats. Aquest treball aborda l'estigma des de la perspectiva de les persones ateses i els professionals de suport al Ripollès, tenint en compte la influència del gènere. Objectiu: Analitzar com es manifesta l'estigma en el comportament dels professionals de la salut envers les persones amb trastorns mentals a la comarca del Ripollès, incloent-hi la percepció de les persones ateses i dels professionals de Suport a la Llar (SALL) i de la Fundació Tutelar del Ripollès sobre aquestes relacions. Metodologia: Aquest estudi utilitza una metodologia quantitativa i exploratòria. Es van elaborar dos qüestionaris propis inspirats en instruments validats com l'AQ-27 i el CAMI,MICA I OMI. Les variables analitzades: Tracte rebut, empatia, respecte, autonomia i expectatives. Es va estudiar la influència del gènere en la percepció de l’estigma. Resultats: Els participants han estat 26 persones amb diagnòstic de trastorn mental usuàries del Servei de Suport a la llar (SALL), la Fundació Tutelar del Ripollès (FTR) i al Servei de Rehabilitació Comunitària de Salut Mental del Ripollès (SRCR). També 19 professionals de suport vinculats a SALL i FTR. Les persones ateses perceben un tracte respectuós i empàtic, amb poca presència d'estigmatització. Els professionals de suport identifiquen actituds estigmatitzades, com expectatives limitades i manca de comprensió de les capacitats de les persones ateses. Els estereotips de gènere influeixen en el tracte, especialment en les dones, pel que fa a l’autonomia i capacitats atribuïdes. Conclusions: Cal fomentar formació específica en salut mental i gènere per reduir l’estigma entre els professionals sanitaris. Tot i que les persones ateses perceben un tracte positiu, persisteixen actituds estigmatitzades identificades pels professionals de suport.","Introduction: Stigma towards people with mental disorders is a barrier to their recovery and social inclusion (Cátedra UCM-Grupo 5, 2022). According to Thornicroft et al. (2007), this stigma manifests itself in prejudices and discriminatory attitudes that limit the opportunities of these people. In the health care setting, these attitudes affect the quality of care and perpetuate inequalities. This paper addresses stigma from the perspective of those with mental disorders and support professionals in Ripollès, taking into account the influence of gender. Objective: To analyse how stigma manifests itself in the behaviour of health professionals towards people with mental disorders in the county of Ripollès, including the perception of the people affected and of the professionals of the Health Support Service (SALL) and the “La Fundació Tutelar del Ripollès” (FTR) on these relationships. Methodology: This study uses a quantitative and exploratory methodology. Two questionnaires were developed based on validated instruments such as the AQ-27 and the CAMI, MICA I OMI. The variables analysed were: treatment, empathy, respect, autonomy and expectations. The influence of gender on the perception of stigma was studied. Results: The participants were 26 people with a diagnosis of mental disorder who were users of the Support Service for the home (SALL), “La Fundació Tutelar del Ripollès” (FTR) and the Ripollès Community Mental Health Rehabilitation Service (SRCR). Also 19 support professionals linked to SALL and FTR. The patient’s perception of the care they received was respectful and empathetic. There was minimal awareness of any stigmatisation. Support professionals working with the patients identified stigmatising attitudes amongst doctors and other professionals. Underestimating the capabilities of the patients as well as holding minimal expectations were amongst the attitudes found during the research. Furthermore, it was seen the gender stereotypes influence treatment. Particularly for women in autonomy and attributes abilities. Conclusions: It is necessary to promote specific training in mental health and gender in order to reduce stigma among health professionals. Although the people receiving care perceive positive treatment, stigmatised attitudes identified by support professionals persist.","Introducción: El estigma hacia las personas con trastornos mentales es una barrera para su recuperación e inclusión social (Cátedra UCM-Grupo 5, 2022). Según Thornicroft et al. (2007), este estigma se manifiesta en prejuicios y actitudes discriminatorias que limitan las oportunidades de estas personas. En el ámbito sanitario, estas actitudes afectan a la calidad de la atención y perpetúan las desigualdades. Este trabajo aborda el estigma desde la perspectiva de las personas con trastorno mental y de los profesionales de apoyo en el Ripollès, teniendo en cuenta la influencia del género. Objetivo: Analizar cómo se manifiesta el estigma en el comportamiento de los profesionales sanitarios hacia las personas con trastorno mental en la comarca del Ripollès, incluyendo la percepción de las personas atendidas y de los profesionales de Apoyo en el hogar “Suport a la llar” (SALL) y de «La Fundación Tutelar del Ripollès» (FTR) sobre estas relaciones. Metodología: Este estudio utiliza una metodología cuantitativa y exploratoria. Se elaboraron dos cuestionarios basados en instrumentos validados como el AQ-27, CAMI, MICA I OMI. Las variables analizadas fueron: trato, empatía, respeto, autonomía y expectativas. Se estudió la influencia del género en la percepción del estigma. Resultados: Participaron 26 personas con diagnóstico de trastorno mental usuarias del Servicio de Apoyo en el hogar (SALL), de «La Fundación Tutelar del Ripollès» (FTR) y del Servicio Comunitario de Rehabilitación de Salud Mental del Ripollès (SRCR). También 19 profesionales de apoyo vinculados al SALL y a la FTR. Las personas atendidas perciben un trato respetuoso y empático, con poca presencia de estigmatización. Los profesionales de apoyo identifican actitudes estigmatizadas, como limitadas expectativas y falta de comprensión de las capacidades de las personas atendidas. Los estereotipos de género influyen en el trato, especialmente en las mujeres, en lo que se refiere a la autonomía y capacidades atribuidas. Conclusiones: Es necesario promover la formación específica en salud mental y género para reducir el estigma entre los profesionales sanitarios. Aunque las personas atendidas perciben un trato positivo, persisten actitudes estigmatizantes identificadas por los profesionales de apoyo."],"dc:format.mimetype":["application/pdf"],"dc:identifier.uri":["http://hdl.handle.net/10609/152169"],"dc:language.iso":["cat"],"dc:publisher":["Universitat Oberta de Catalunya (UOC)"],"dc:rights":["CC BY-NC-ND"],"dc:rights.uri":["http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/"],"dc:subject":["estigma","professionals de salut","trastorn mental","salut mental i gènere","Estudis de gènere","Estudios de género","profesionales de salud","trastorno mental","salud mental y género","stigma","Gender studies","health professionals","mental disorder","mental health","gender"],"dc:title":["L'estigma dels professionals de la salut envers les persones amb trastorns mentals"],"dc:type":["info:eu-repo/semantics/bachelorThesis"]},"updated_at":"2026-07-27T19:07:22Z"}