Evolució semàntica i gramaticalització del verb pensar (segles XII-XVI): un estudi de corpus segons la semàntica diacrònica cognitiva i la Teoria de la Inferència Invitada

Aquesta recerca aborda l’evolució semàntica i la gramaticalització del verb pensar en català d’ençà dels primers textos fins al s. XVI segons la lingüística cognitiva. Aquest treball tracta un tema poc investigat en català, a saber, l’expressió lingüística dels verbs de cognició (ADESSE), també anomenats verbs de percepció intel·lectual (Pérez-Saldanya et al., 2022). En concret, ens centrem en l’estudi del verb mental de cognició pensar, atès que pot ser considerat el prototipus de la categoria [PENSAR], tant per la freqüència d’aparició en els corpus com per l’ampli desplegament de valors, que viatgen des de processos cognitius, passant per accions no mentals i, més enllà, cap a valors aspectuals i modals. L’objectiu és descriure l’origen i l’evolució semàntica i sintàctica de les construccions en què hi participa, des del s. XII fins al s. XVI. Per a l’obtenció de dades hem partit del Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA). També, hem despullat exemples d’obres gramaticals i lexicogràfiques d’àmbit romànic. Per a l’anàlisi de les dades, partim d’acostaments teòrics de caire cognitivista i pragmàtic. En concret, la Teoria de la Inferència Invitada del Canvi Semàntic, el concepte de subjectivació i intersubjectivació (Nuyts, 2001, 2006, 2012; Traugott, 2003b, 2010; Traugott & Dasher, 2002), la noció de construccionalització (Traugott & Trousdale, 2014) i la Gramàtica de Construccions Cognitiva (Goldberg, 1995, 2006).

Author

• Martínez Pérez, Antoni Vicent

• Verb 'pensar'
• Gramaticalització
• Canvi semàntic
• Semàntica diacrònica
• Lingüística de corpus

Identifier

hdl:10045/153489

OAI identifier oai:identifier

oai:rua.ua.es:10045/153489